Fem les paus i no la guerra

<p>Martí Olivella després de publicar Abolir la guerra. Propostes d'Auto­defensa Noviolenta amb Dissuasió civil ens sorprèn ara amb aquesta obra que aplega dos llibres en un. Un primer llibre ens convida a sentir i imaginar: Vint crits d'alerta i una llavor esperançada. Amb versos que sorgeixen com del no-res com dictats per una consciència col∙lectiva que alhora porten una llavor esperançada en el provocador sentit que Paulo Freire dona a aquesta paraula: Cal tenir esperança però tenir esperança del verb esperançar perquè hi ha gent que té esperança del verb esperar. I l'esperança del verb esperar no és esperança és 'espera'. Esperançar és aixecar-se esperançar és perseguir alguna cosa esperançar és construir esperançar és no desistir. Un segon llibre ens convida a pensar i organitzar: Serem noviolents o no serem. Aquí en textos breus -que van en paral∙lel als versos- ofereix un marc conceptual per entendre les alertes i les llavors anunciades. Tot plegat una quarantena d'escrits per alertar les nostres consciències del perill de l'entreteniment de la dispersió i de la sobreinformació paralitzants. I amb això algunes llavors aparentment improbables que si ens en sortim algú pugui sembrar i cultivar per fer un país i un món més habitables i més pacífics per a tothom.</p>